Però el destí li té reservat un nou cop que provocarà que ja res sigui com hauria d’haver estat. I es que la vida no sempre és com un vol que sigui. Ni tan sols és com un espera que sigui. La vida dur la Luna, la nostra protagonista, per uns camins als quals ella no havia mai aspirat. Ni tan sols contemplat. Ni en els seus pitjors malsons.

La Luna és una jove que té la vida bastant encarrilada a la seva vila natal. És llicenciada en turisme i gaudeix de la companyia d’un nòvio formal i de bona família (la millor família, podríem dir, tot un partit).

En aquestes circumstàncies no és fa difícil augurar-li un futur força plàcid i satisfactori. Però no és exactament això al que ella aspira, ja que és somiadora i ambiciosa i desitja volar, viatjar, descobrir noves costums, conèixer món...

Potser per això, el seu detallista nòvio, el Manuel, que tan sols aspira a veure-la envellir feliç al seu costat, ha iniciat un negoci immobiliari que els reportarà importants beneficis i els permetrà viure de la manera que ella tant anhela.

Però en realitat, ni el nòvio és el que ella creu, ni el negoci immobiliari es tant legal com hauria de ser, ni el futur que els espera el programat. Ni molt menys.

Manuel és l’hereu d’una bona família, fill d’una latifundista que va veure com el seu marit marxava de casa quan el nen encara era petit. Mimat, consentit i sent l’únic baró de casa, Manuel està acostumat a que la seva voluntat sigui llei. I la Luna es saltarà aquesta norma.

Una vegada més, el destí s’encarregarà d’obrir-los els ulls. A tots dos. I la crua realitat que es planti davant d’ells no serà del seu gust.

Quant la Luna se’n vagi, sola en el seu cotxe, a provar fortuna a la capital, el fidel i detallista nòvio es convertirà en un ésser molt diferent, aspre, venjatiu, violent... ¡Cruel!

Tots sabem que la vida és dura en si mateixa, però encara ho és més, si pot, per a una jove inexperta i somiadora en un terreny hostil. La capital espera a la nostra protagonista per a ensenyar-li les seves ungles afilades, els seus ullals tacats, el pitjor d’ella mateixa. I la seva innocent sort semblarà tocar fons.