L’acció transcorre en una gran ciutat on fa més de dos anys que no plou. En un edifici d’unes oficines d’alt standing, bàsicament el terrat, els despatxos, l’ascensor, les escales d’emergència, els lavabos, la cafeteria i els passadissos. És una història coral de vides creuades, amb deu personatges: 5 dones (Secretària rossa, Secretària castanya, Secretària pèl-roja, Secretària morena i directora executiva) i 5 homes (Programador informàtic, Cap administratiu, Cap de personal, Missatger local, i Ascensorista). Uns personatges grisos, corrents, solitaris i extraviats, que aprofiten les seves escapades clandestines al terrat per fumar – una cosa rigorosament prohibida –, però també per fugir dels seus problemes quotidians, per conspirar contra els seus superiors, per exterioritzar les seves angoixes, per lligar, per somiar, per omplir les seves solitàries vides i, en definitiva, per intentar buscar la felicitat... Això sí, mentre esperen la tan desitjada pluja i el dia després.

 

Amb ironia i humor, la història va trenant-se a un ritme frenètic. La càmera acompanya als personatges, a uns i altres , per tot l’edifici, captant el seu estat anímic i personal: el misteri que envolta les vides del Programador informàtic i la Secretària Castanya; les conspiracions de la Directora executiva; les obsessions i manies del cap administratiu; la doble vida del Cap de personal; les supersticions de la secretària pèl-roja; els poders mentals del missatger; etc. La història va avançant fins arribar a un cert final feliç. I si “abans de la pluja“, sota un cel gris i amenaçador, es cristal·litzen amors, suïcidis, traïcions, situacions còmiques, odis, cataclismes... i anhels de tempestat (“hauria de ploure”), quan finalment arriba la pluja la tensió es trenca i l’ambient es torna més càlid, sensual i màgic.

 

Finalment, gairebé tots els personatges troben el seu camí particular cap a un món “potser” millor. Una forma d’acotar molts dels temes que planteja la història: l’amor no correspost, els perills de creure en el destí, la por a la soledat, la necessitat d’afecte, el retorn a la natura i un desig ambigu de llibertat. I acaba amb una bellíssima doble història d’amor vista com a l’altre costat del mirall.

 

Són deu vides creuades explicades al llarg de tres dies laborables, sempre envoltats d’uns cels enigmàtics i expectants.