A la tercera temporada l’arc temporal és més breu: arrenca només uns mesos després de  la fi de l’anterior, a l’estiu de 1948, després de reobertura de la frontera francesa, per arribar fins a la primavera de 1950, quan, amb l’inici de la nova dècada, acaba el bloqueig internacional al règim franquista i l’ONU deixa sense efecte la resolució que aconsellava la retirada dels ambaixadors. Un període en el que l’economia espanyola comença a trencar els constrenyidors lligams de l’autarquia, però en el que el tímid desenvolupament que ja s’anuncia genera, al mateix temps, els primers conflictes socials i laborals d’importància, que la dictadura, mitjançant una fèrria censura, s’esforça en silenciar. La Universitat desperta també del seu letarg, amb l’arribada a les aules d’una nova generació d’estudiants que, tímidament al principi, però profunditzant en les seves contradiccions després, començarà a plantejar-se la necessitat d’obrir nous espais de llibertat en la, fins aleshores, anquilosada i immobilista societat espanyola.

La protagonista de la tercera temporada d’Amar en tiempos revueltos es Alicia, una noia filla d’un jurista exiliat, mort en tornar a Espanya, i recollida a casa dels seus oncles, una família molt conservadora, que no veu amb bons ulls que estudiï, ni accepta els seus costums, als que considera massa “lliberals”. Alicia compaginarà la Universitat amb una feina com a traductora en un productora cinematogràfica, on coneixerà Fernando, un home més gran que ella, pel qui se sentirà atreta, però del qui, al mateix temps, li disgustarà la seva aparent frivolitat. El que Alicia no sap és que rere l’aparença pública de Fernando s’hi amaga un obscur secret.

A la Facultat, un dels professors d’Alicia, Àlvaro, un vidu desenganyat i escèptic, quedarà enlluernat per la seva intel•ligència i la seva forta personalitat i es convertirà en el seu mentor. Dirigint Alicia en la seva formació, Àlvaro anirà recuperant també la il•lusió per la vida.